El nostre carnaval amb més de 25 anys d´història ja se celebrava com a molts d´altres pobles abans de la guerra. L´any 78 una colla de jovent anomenats El Carrilet, el recupera i fins a l´actualitat s´ha celebrat ininterrumpudament. Gràcies a l´afluència massiva de públic ha esdevingut un Carnaval de referència al Bages i comarques properes.
Com a actes a destacar podem comptar amb l´arribada del Carnestoltes, el Dijous gras. El concert i el cercatasques dels divendres. La rua de disfresses de dissabte a la tarda amb més de 10.000 participants i 5000 visitants. El sopar de comparses i el ball de disfresses. L´arròs de Carnaval el Diumenge al migdia. El Carnaval infantil i el teatre del dilluns. La tradicional festa del Beiembam (Guerra de la farina) i el correfoc que se celebren el dimarts. O l´enterrament de la sardina el dimecres de cendra.
Les comparses tenen un paper molt destacat en la nostra festa, ja que son elles qui donen vida al carnaval col·laborant i organitzant diferents actes.
Un seguit d´actes per a tots els gustos on l´únic acte de pagament és el ball de disfresses, converteix el nostre carnaval en una festa al carrer, participativa i popular.
Gaudiu del Carnaval!!!






Per fi arriba la festa més boja de l’any. L’emoció de l’inici del carnaval i el misteri de saber de quina manera farà acte de presència el Rei Carnestoltes es mesclen en aquest tret de sortida. Per mar, terra o aire, Sa Majestat arriba a Sallent per llegir el pregó inaugural i cantar les quaranta, entre d’altres, als de Can Seixanta. A continuació botifarres, vi i ballaruga a la Plaça de la Pau.





Rebel·lió contra el carquisme (que ve de carca) masclista. Les dones obren cors, braços i cames i desfilen per Sallent vestides d’un sol color. Valen tots menys el negre, que dóna mal rotllo. L’encinta Verge Maria Magdalena guia les fidels en una processó lúdica i ideal per fer relacions púbiques. El crit de guerra és “Sallentins obriu els braços que les vostres dones obriran les cames!!!”.





Un dels actes de més volada del Carnaval. Any rere any el concert de divendres ha anat picant més amunt i, a sobre, de gratis. Calypso, Betagarri, Obrint Pas, Skalariak i Banda Bassotti han estat els últims en honrar el plat fort de divendres, que tradicionalment se celebra a la Plaça de la Pau, tot i que això de pau és un dir.





La millor alternativa. La Sonoric comparse organitza, paral·lelament al concert, el Carota Dance Party, una excel·lent opció a base de música house i techno. Les noves tendències del Sonoric s’han inclòs en el Carnaval per satisfer una demanda que no estava coberta. No diuen que en la varietat hi ha el gust?





Després del concert, comença la música de xaranga per recórrer els bars més cèntrics del poble. Un glopet aquí, un altre allà, i els ànims que es van escalfant (entre d’altres coses). Mentrestant, la nit va trobant el seu punt més àlgid, per ser fins.





Per rematar la nit de divendres, què millor que treure el friqui que tothom porta a dins! Artistes en potència o fracassats en decadència tenen el seu minut de glòria (o més d’un) per fer les delícies d’un públic absolutament... mmm... diguem... entregat! Imitacions, monòlegs, coreografies... tot s’hi val! No és Carnaval?





És l’acte. El color. L’alegria. Això és la rua. Com sempre, es fa dissabte, i com sempre la gent que s’aplega durant aquesta rua supera el cens d’habitants de la vila. Impressionant! Més de 10 mil persones, entre comparses, xarangues i voyeurs, posen potes enlaire, durant més de tres hores, els principals carrers de la vila.





Pels que volen una alternativa al ball del pavelló. Destinat majoritariament a carnavaleros més grans, tenen la ganga del 2 x 1 a l’envelat, amb sopar i ball, o sigui, teca i musiquilla en un mateix espai. Des de l'any 2004, l’oferta veterana (que tampoc ho és tant) s’ha convertit en tot un èxit, i amb raó. Organitza Comparsa Amadeu&Cia.;





La farra absoluta. La culminació d’un dia dur i, sobretot, molt treballat. La música d’orquestra amenitza una sessió lúdico-social on es pot veure (amb be baixa) completament de tot. Disfressats i disfressades, o no, apuren els últims cartutxos d’una jornada que representa, per a molts, l’autèntic clímax de la festa.





Immediatament després del ball de disfresses al pavelló, comença l’empalmada col·lectiva, o sigui, les matines. Només aptes per uns privilegiats, els i les que més aguantin. I això té un premi: minirua amb xaranga, coca i xocolata (de menjar) i el punt final amb el Ball dels Destrossats, ja amb els rajos de sol tocant la closca.





Poc abans de l’arròs o una mica després del ball dels destrossats, hi ha vermut per tothom: un aperitiu per abans de dinar o un (nou) excés per qui hagi dormit poc o gens. Diumenge toca arròs, una de les grans tradicions. Què millor que omplir l’estómac per compensar tot l’acumulat durant els dos primers dies?





Diuen que és de petitet que l’arbre creix ben dret. Per això, els més petits tenen, dilluns, el seu dia, dedicat exclusivament per ells i elles, sense papes ni mames, ni iaios ni iaies. Una companyia d’espectacles infantils per ballar i coca i xocolata per menjar, el millor alicient per la canalla, que s’ha de cuidar. Organitza comparsa old carrilet.





Tots som producte de la història que, dia rere dia, anem escrivint. Per això, el carnaval de Sallent ha decidit recuperar les tradicions folklòriques més importants del poble, com són el correfoc, els gegants, els bastoners i, com no, la genuïna guerra de la farina (la beiebam) perduda durant la dictadura i recuperada l´any 84.





El dia més trist per molts, i el més boig per d’altres. La rua mortuòria, l’execució del rei Carnestoltes i l’enterrament de la sardina ens porten al final de festa. La traca final té lloc a la Plaça de la Pau, on la música d’orquestra posarà el punt i apart al Carnaval més animal de la Catalunya Central.